La càries és un procés infecciós que comporta la destrucció del teixit dental. S’inicia per una descalcificació inicial de l’esmalt i segueix amb l’afectació de la capa següent, la dentina, arribant a la polpa dental en els casos greus i dolorosos.
Els tractaments conservadors tenen com a objectiu l’eliminació de teixit infectat i l’obturació de la cavitat resultant per aconseguir una restitució funcional i estètica de la peça dental. En els casos que el nervi o polpa dental ha estat afectada, fer el tractament adequat.
Els materials d’obturació poden ser molt variats, però bàsicament utilitzem composites o “empastats blancs” pels seus bons resultats clínics i la seva immillorable estètica, i només usem la vella amalgama en casos molt concrets.
Si la càries és de poca extensió, estan indicats els tractaments conservadors mínimament invasius, de resultats excel·lents.
Si la càries ha arribat a la polpa dental (al nervi), hem de fer tractaments endodóntics (matar el nervi) per poder conservar la peça dental. Bàsicament consisteixen a netejar els conductes del nervi (conducte central de les arrels) i la seva posterior obturació per assegurar un bon segellat. Un vegada completada l’endodòncia, es fa la reconstrucció i en els casos de molta destrucció, la col·locació de protecció per evitar posteriors fractures, com és realitzar una funda.
